Lliurament de l'activitat P

Som normals però no

Som normals però no

Emma Cotonat Donat
Visibilitat: Públic - - 3 comentaris a Som normals però no

Debat3

  1. Rosario Pérez Damián
    Visibilitat: Públic

    Hola Emma,

    Encantada de llegir-te i conèixer-te millor. M’ha semblat que tens molta maduresa i fas molt bones reflexions tenint en compte la teva edat que jo duplico, jejeje.

    Respecte a la teva pregunta sobre qui té el poder de decisió en la teva vestimenta, jo crec que és un mateix, encara que estàs influenciat pel teu entorn, la publicitat, les modes, etc., depenent també de la personalitat de cadascú (hi ha gent més conformista i d’altra més reivindicativa), cada individu decideix si vol ser més o menys normatiu.

    Però com bé dius, avui dia el tema de la normalitat en la vestimenta, encara que ho podem aplicar a altres qüestions, és molt difús. Des del meu punt de vista, una de les principals causes d’aquest canvi social és la globalització, que ens ha permès ampliar el nostre entorn, la nostra visió. La globalització ens ha ampliat el nostre cèrcol i ens ha obert els ulls a molts altres, acceptant la pluralitat de formes de vestir, ser o pensar.

    Espero que puguem continuar reflexionant i debatent durant el curs.

    Salutacions,

    Rosario Pérez Damián

  2. Arnau Curcó Bosch
    Visibilitat: Públic

    Estic d’acord amb la idea central del text. La normalitat és realment una construcció social que varia segons el context cultural i social en el qual ens trobem. El que es considera normal en un lloc pot ser completament diferent en un altre, i fins i tot dins d’una mateixa societat, la percepció de la normalitat pot variar segons la subcultura o el grup social al qual pertanyis.

    També és interessant la reflexió sobre el pluralisme normatiu i com diferents estils de vestimenta, comportaments o eleccions personals poden ser acceptats en la societat. En la meva experiència, he observat com l’acceptació d’aquesta diversitat normativa tendeix a augmentar, especialment entre les generacions més joves, la qual cosa és un signe positiu d’obertura i tolerància cap a la diferència.

    La pregunta sobre qui té el poder d’elecció en la nostra vestimenta és crucial. És cert que aquest poder està influenciat per múltiples factors, incloent-hi les nostres pròpies preferències, l’entorn social en el qual ens desemboliquem i les influències de la indústria de la moda i la publicitat. Això subratlla la complexitat de la construcció de la normalitat i com és el resultat d’una interacció entre diversos actors socials.

  3. Guillem Blasco Palau
    Visibilitat: Públic

    Hola, Emma, després d’haver llegit el teu text volia comentar alguna cosa per afegir al que comentes. Estic totalment d’acord amb el pluralisme normatiu en la vestimenta que comentes; sabem que en diferents ambients i contextos, inclús dins la mateixa ciutat, observem diferències notables, que poden ser considerades normals, fins al punt de poder veure amb desaprovació d’altres que no entren en la nostra normalitat.

    En aquest punt es podria argumentar que les classes treballadores es troben, evidentment, diferenciades, podent arribar a buscar la desaprovació d’aquells que es vesteixen com les classes altes, o senyorets. Amb tot, però, quan hem d’acudir a esdeveniments especials o que requereixen un cert codi de vestimenta, la tendència és acceptar allò que les classes altes accepten com a correcte, adequat, és a dir, normal.

    Amb això vull dir que, a pesar d’haver arribat al punt on s’accepten diferents normalitats, continuen havent-hi espais on les classes dominants imposen els seus codis de vestimenta.

    Salutacions, Guillem.