El primer es presentar-se, i com la resta dels meus companys us emplaço a dirigir-vos al meu “qui soc” per saber-ne alguna cosa mes de mi. Tot i això us avanço que soc el Luis Pérez Pla.
Sóc un munt de coses, i molt apassionat de totes elles. Músic, fotògraf, pare, marit, entrenador, surfista… I com a inconformista de mena que sóc, m’apunto al grau de sociologia.
I es que dins l’ordre relatiu de la meva vida he trobat un petit forat. Un forat que voldria aprofitar per seguir mantenint el meu cervell actiu. Per continuar formant-me. Per no rendirme a la normalitat. Perquè el “normal” amb 48 anys es dedicar-se a la feina, els fills, pagar la factura de la llum… El “normal” no es estudiar i “complicar-se” la vida amb reptes que no comporten un benefici material, empíric.
Però d’una manera o una altre, tots, que ens sentim una mica condicionats i conscients de la deriva induïda a la que pertanyem, tots, ens reservem un petit espai per a la “desviació de la norma”. En un moment o un altre tots ens hem revelat. Hem sigut conscients de la nostra pròpia idiosincràsia i ens en orgullim d’això. Perquè la pertanyença al col·lectiu ens aporta la relaxació de la seguretat de ser admesos a la tribu, però un gest de rebelia es una autoafirmació d’un mateix com a individu.

Aquesta es doncs la meva rebequeria. Aquest es el meu gest, la meva desviació. Dins la meva oficina de treball, que comparteixo amb 42 persones mes, jo hem sento diferent per haver triat estudiar. Per no rendirme al camí que es presuposa que haig de seguir en la meva situació.
L’únic dubte que em sorgeix del vídeo, i possiblement de la pròpia situació personal es el perquè del temps. I es que acceptant que els poders son els qui imposen el valor del mot “normal” o “normalitat”, no soc capaç d’entendre les derives en funció de l’època. Resulta evident que els temps marquen el que considerem normal e inclús normatiu, pero potser em queda lluny d’entendre el com s’ha arribat a aquest punt, i perquè exactament a aquest i no un altre… Suposo que cada època seria digna d’un estudi profund, pero si entendre el món es complexe, entendre els motius de les elits que indiquen els camins es ja per a mi, quelcom impossible.